Horari: Dimecres 28, de 9.30 h a 11.30 h / de 12.00 h a 14.00 h
Espai: Aula 209
Simposi “Lloc i personalitat. Formes de la subjectivació de l’espai”, presentat pel CoCA, s’emmarca en el projecte M2 de educació per la justícia global impulsat per AlterNativa Intercanvi amb Pobles Indígenes, amb el grup de recerca AHCISP.
Aquest simposi i la línia de recerca que estem seguint des d’AHCISP i AIPI ve de la coincidència d’una innovació jurídica en ple auge entorn als drets de la natura, i una línia teòrica en antropologia, l’anomenat «gir ontològic», que mira les relacions entre natura i societat en les seves dimensions relacionals. Les necessitats d’aplicar aquests drets de la natura i especialment d’atorgar als llocs de vida una personalitat jurídica, obliga a l’antropologia a pensar de quina manera els llocs poden ser tractats com a persones, fet empíricament observat en diverses societats però encara poc explorat en termes analítics. Si el gir ontològic ha tractat extensament la manera com animals, plantes i objectes poden ser tractats com a persones i se’ls atorga agència o personalitat, en sabem encara molt poc sobre els llocs.
Que l’antropologia aclareixi de quina manera poden ser tractats els llocs com a persones pot contribuir no només a entendre la diversitat cultural si no també a articular processos reivindicatius, de protecció de certs indrets o de reconeixement de modes de gestió més adients.
L’objectivació del territori en les economies industrials, que naturalitzen, mercantilitzen, s’apropien i exploten els ecosistemes, contrasta amb les diverses formes de subjectivar i de personificar l’entorn i certs llocs d’altres regions, tal i com han demostrat nombroses etnografies i més recentment, autors de l’anomenat «gir ontològic».
Les formes específiques que pren aquesta concepció deriven de la noció de persona i d’humanitat, i el tipus de relació pot variar en funció de la jerarquia, el parentiu, els afectes, o bé els “esquemes de la pràctica” . Aquestes formes de relació són les que s’articulen en litigis que recentment busquen atorgar personalitat jurídica als espais naturals, i que fan urgent un treball comparatiu i una perspectiva antropològica.
En aquest simposi voldríem parlar de llocs, tal i com els descriuen i els analitzen els seus habitants. Llocs en sentit col·lectiu, i sobretot llocs humanitzats, personificats i antropomorfitzats, tant en ells mateixos com en la relació que mantenen amb les persones que l’habiten. A partir d’aquesta posició relacional, ecocèntrica, i de la comparació de casos, volem reflexionar doncs sobre els llocs amb personalitat, ja sigui metafòrica, literal o legal, tal i com s’està plantejant en els litigis actuals sobre la personalitat jurídica d’espais naturals. Esperem que, de la diversitat de casos, en surtin pistes per establir com es fa per personificar un espai. En aquesta comparació també voldríem plantejar l’existència de patrons, de continuïtats o d’agrupaments, i valorar el pes de la concepció de persona i de «personalitat».
Coordinació
Miquel Figueras Moreu
Montserrat Ventura Oller
Comunicacions acceptades
Lugares malos. Parentesco y territorio a través de un análisis comparado entre la Guajira y los Andes bolivianos. Inés Calvo Valenzuela i Verónica Calvo Valenzuela
Muntanyes i presències. El cas de Sawin entre els E’nyepa. Miquel Figueras Moreu
La Tierra Resiste: Xikrin, el Capital y la Guerra Invisible de la Pandemia. Rochelle Foltram
Diálogo inter-ontológico: una propuesta para la defensa, autogestión y manejo de los territorios desde la epistemología maya. Eréndira Juanita Cano Contreras
Musa Karusha i l’origen del món. Alexandre Surrallés
Sa domo de sa cojuada noa: històries per donar sentit i veu als residus d’un paisatge abandonat. Pierluigi Manchia
Estructuras y lugares que cambian y nos cambian. El caso saharaui: del nomadismo a los campos de refugiados. Álvaro Martínez Porto.
Deixa un comentari